L'història del peixet daurat

Hi havia una vegada un petit peixet de color daurat que vivia a una platja on el sol lluia tots el dies, on la sorra era d'un color torrat molt bonic i on l'aigua tenía reflexes de color blavós.
El petit peixet daurat, com tots els altres peixets que allà vivien, ni tan sols podia enrecordar-se de qui era, d'on estava o de qué feia allà.
El petit peixet daurat va continuar subsistint com a petit peixet daurat que era, fins que l'estiu va arribar a les platges on ell nedava.
Aquelles boniques platges gairebé no eren visitades pels turistes, però Deu va voler que aquell mateix estiu, una modesta familia de joves pares decidís anar a banyar-se en aquelles aigües blavoses.
Els atents pares van deixar la seva petita filla de tres anyets a la sorra de la platja i aquesta, decidida a veure món va enfilar cap a les precioses i cristal·lines aigües i s'hi va endinsar.
En aquell moment, el petit peixet daurat nedava en busca de menjar quan de sobte, va topar amb la nena que s'esforçava tot el que podia per mantenir-se a flot.
El peixet va espantar-se, però gairebé a l'instant la curiositat va poder més que la por i lentament va apropar-se a la nena. Aquesta, en veure el peixet daurat va emocionar-se com mai ho havia fet, i va fer-li un petit petò... el petò més pur i més dolç que mai s'ha fet en aquest món.
Tan sols un segon va fer falta perque el petit peixet quedés completament enamorat d'aquella nena que nedava tan a prop d'ell.
Com ja havia dit els joves pares estaven atents als jocs de la seva petita, i en veure que s'havia endinsat a les aigües d'aquella platja van afanyar-se en portar-la de nou amb ells.
Mai més va veure aquell peixet petitet i daurat a la nena d'aquell dia, i clar queda que tampoc va recordar ni qui era ni qué feia allà... però aquell peixet i aquella nena mai van oblidar aquell petit petò que van fer-se sota les blaves aigües, sobre la torrada sorra i el lluent sol d'aquella platgeta on, dia rere dia i sense saver perquè, un peixet daurat nedava sempre fent cercles com si busqués part de sí mateix.
I es que les coses que es fan amb el cor, el cap no les pot esborrar.